Avui , seguint amb els musicals i la critica social, us presento un altre musical que tampoc vaig poder veure ja que no estava en cartell en aquells moments.
Rent és el primer musical que en la historia de broadway que presentava personatges marginals moderns com a protagonistes (drogadictes, transvestits, lesbianes, gays, gent pobre) i parlava obertament de la SIDA ja que tot el musical gira entorn a aquesta malaltia. El musical inspirat en l’opera la boheme, encara que la malaltia que uneix als protagonistes a la Boheme és la tuberculosi i algunes coses canvïin, el musical es practicament molt semblant i logicament molt més modern.
La historia transcorre al New york dels anys 80-90 i es veuen reflectides moltes de les desigualtats socials modernes, amb una música i lletres exepcionals, fan reflexionar al espectador, sobre el món i al gent que ens envolta.
AL 2005 es va fer l’adaptació en pelicula, dirigida per Chris Columbus és força fidel al musical, amb la majoria d’actors de la versió original de Broadway també fent la película (destaquem Indina Menzel i Taye Diggs) tot i que s’escursen alguns numeros musicals, el resultat es prou sadisfactori, i la banda sonora genial, amb unes grans interpretacions.
Recomanació: veure el musical estaria molt b, però no us perdeu tampoc la película, (això si bona dossis de clinex, k alguna k altra llàgrima…)
PD: el video és de la cançó principal composada per Stevie Wonder, és diu “seasons of love”
i com b deia Irene Cara a Fame: Baby remember my name!
Musicals, musicals…
Doncs bé, aquest “decandentisme” o aquesta mirada a la part “negre” de la societat, aquests racons enfonsats i marginats des d’on ni es poden veure els grans gratacels, existeixen.
I com que existeixen, els hem de veure. No tot són flors i violes, no tot és ventdelplà ni els tonteries aquestes que surten per televisió. Hi ha vides ofuscades per la brillantor de les monedes que portem tots a les butxaques, seria moment de tapar amb la mà aquesta brillantor i veure i deixar mirar.
Estem esperant ansionsament el seu musical de l’estil. Suposo que ja té mil títols en ment però li recomano:
Nits de lluna / Moonlight strips
Glòria
Flash
mmh…
Step, step, down.
Apa,
lakk.
Salut i Independència!
Per: lakk el Juny 30, 2008
a les 21:23