Doncs bé, aquest “decandentisme” o aquesta mirada a la part “negre” de la societat, aquests racons enfonsats i marginats des d’on ni es poden veure els grans gratacels, existeixen.

I com que existeixen, els hem de veure. No tot són flors i violes, no tot és ventdelplà ni els tonteries aquestes que surten per televisió. Hi ha vides ofuscades per la brillantor de les monedes que portem tots a les butxaques, seria moment de tapar amb la mà aquesta brillantor i veure i deixar mirar.

Estem esperant ansionsament el seu musical de l’estil. Suposo que ja té mil títols en ment però li recomano:

Nits de lluna / Moonlight strips
Glòria
Flash

mmh…

Step, step, down.

Apa,

lakk.
Salut i Independència!