Bé desfents el descans de les vacanses, tornem a reanimar el blog amb la coincidencia de la celebració dels tony awards (els premis que es donen al teatre americà, bàsicament dels musicals de broadway),
Aquest any hi havia propostes tan interesants com un espectacular “revival” de “Gypsy” (de Sondheim) amb una increible patti lupone, que va guanyar el merescut tony a la millor actriu principal de musical, on a al ceremonia va interpretar el tema “everithing’s comin’ up roses. Deixant sondheim enrrera, una de les propostes més fortes i que es va emportar més tonys (incloent el de millor musical) va ser “In the heights”, un nou musical, que ha apostat per una música moderna (entre el hip-hop i els ritmes laltins) uns personatjes marginals i un escenari, new york. altres propostes van ser “Xanadu”, un personalemnt encantador “Sunday in the park with George” del qual n’he quedat enamorat, crybaby mab una coreografia espectacular, i el “revival” que va guanyar al millor revival de musical “South Pacific”
Us deixo uan selecció personal de les millor performance d’aquests “Tony Awards ’08″ el primer és de Gypsy, el segon de Sunday in the park with George i l’últim de Crybaby:
PD: i com be diu Mama Rose a Gypsy: Everithing’s comin’ up roses for you and for me! (8)
Avui , seguint amb els musicals i la critica social, us presento un altre musical que tampoc vaig poder veure ja que no estava en cartell en aquells moments.
Rent és el primer musical que en la historia de broadway que presentava personatges marginals moderns com a protagonistes (drogadictes, transvestits, lesbianes, gays, gent pobre) i parlava obertament de la SIDA ja que tot el musical gira entorn a aquesta malaltia. El musical inspirat en l’opera la boheme, encara que la malaltia que uneix als protagonistes a la Boheme és la tuberculosi i algunes coses canvïin, el musical es practicament molt semblant i logicament molt més modern.
La historia transcorre al New york dels anys 80-90 i es veuen reflectides moltes de les desigualtats socials modernes, amb una música i lletres exepcionals, fan reflexionar al espectador, sobre el món i al gent que ens envolta.
AL 2005 es va fer l’adaptació en pelicula, dirigida per Chris Columbus és força fidel al musical, amb la majoria d’actors de la versió original de Broadway també fent la película (destaquem Indina Menzel i Taye Diggs) tot i que s’escursen alguns numeros musicals, el resultat es prou sadisfactori, i la banda sonora genial, amb unes grans interpretacions.
Recomanació: veure el musical estaria molt b, però no us perdeu tampoc la película, (això si bona dossis de clinex, k alguna k altra llàgrima…)
PD: el video és de la cançó principal composada per Stevie Wonder, és diu “seasons of love”
i com b deia Irene Cara a Fame: Baby remember my name!
Avui voldria remarcar, un ”rock musical” ( la denominació es degut a l’estil de música que fan servir, en aquest cas rock) el qual no vaig tenir l’honor d’anar a veure a la meva estada a broadway ( falta de temps i s’ha de dir de diners)
El musical es diu, “Spring awakening” que ve a ser el despertar de la primavera ( dit així literalment i poc consultat amb el diccionari d’anglés i al nostra estimada Sharon)
El musical esta ambientat en un internat d’alemanya a començament del segle XX on una serie de nois es revelen contra les normes socials establertes, entran en temes tabu per la época, el sexe, la homosexualitat (que es dona en dos dels protegonistes), i també és un reflex d’aquell món apunt d’explotar per les guerres mundials.
la música de Duncan Sheik és força bona la historia i les leltres son de Steven Sater que juns han conseguit fer un musical que ha rebolucionat la historia de Broadway, ja que presentar uns personatjes rebelats contra la societat
PD: i com bé deia Tracy a Hairspray: the world gonna wake up and see… Baltimore and me (8)
