Agafà la punta del ganivet i es va obrir el braç.
Poc a poc… amb molta ràbia,
veient com de les venes no en sortia res més que silenci.
Arxiu de la categoria: Uncategorized
Teló
Trenco la ploma indefinidament…
m’ho quedaré per mi
Teló
Calentes les teves, fredes les meves
Em perdo en l’atzur dels teus ulls,
converses i tres petons al coll
llavis entrellaçats juguen a robar-se
l’un a l’altre
calentes les teves
fredes les meves
el verd i el lila s’han posat dolçament d’acord
per conjuntar-se dia rere dia, es miren
i somriuen
calentes les teves
fredes les meves
Peus que dansen, veus que canten
(en un mateix compàs)
Mans arrelades, dolços de fruita…
calentes les teves
fredes les meves
Mandy Steckelberg
Un Parèntesis entre tants i tants textos
Unes lletres increiblement bones
Cal més gent com ella, en aquest món de monstres republicans conservadors
Olors de tarda
El te despunta dolces olors de tarda
les cadires blanques no paren de xiuxiuejar
mentres ens perdem l’un en l’altre i
cada somriure ens conjunta entre dolços de cel
Volen res més?
Somriure
Entre besos et despertes poc a poc. Vas movent les pestanyes amb tranquilitat i en els llavis se’t dibuixa el primer somriure, em mires… Somrius… m’acaricies…
bon dia
Necessitats
La necessitat cada dia guanya terreny
i els conjunts feliços fan de les seves
entre poesia, llavis i mans arrelades
T’estimo
Neu
I recordava que la neu no li portava bons records… com odiava la neu quan queia i es quedava tota perfecte, inmaculada sobre el terra. De seguida l’havia d’anar a trepitjar, la perfecció li feia massa fàstic… per aixó la trepitjava, la destorçava, una vegada redera l’altre fins que quedava bruta i desigual…
Sueños machados…
Avui celebrem que a un servidó li han dit que ha guanyat un premi a poesia ( weeeeee ^^) que no mesperava per res del món. ( penjaré el poema en un altre entrada)
D’altre banda posu de manifest la nostra desaprovació en tenir, demà, només mitja hora de filosofia, i tenir tantes hores de català a la setmana ( que només van b quan no has fet els deures de llatí), però bé, algun dia ja ens queixarem formalment, avanç no acabem per fer tots un atemtat a algun que altre professor de català.
Crec que li faré una proposta a la Tresa , de fer algun xou a vilopriu o de fer la coreografia de i will survive amb operruques, plumes i guants llargs, ja que des de que quan estavem fent la coreografia la Tresa va dir: Més viciós ( i aqui vam riure com uns condemnats almenys la gemma i jo) a dansa ja s’hi val tot i més
i per avui ja n’hi ha prou
i com bé deia la nostra estimada monja-cantan a somriures i llàgrimes ( mal traducció de: the sound of the music ¬_¬U):
Doe, a deer, a female deer
Ray, a drop of golden sun
Me, a name I call myself
…
Una mica de tot…
Benvinguts homes, dones, dones que sou homes, homes que sou dones, nens, nenes, animals diversos, criatures rares i homes que sou animals… no aquests no… que jo ja en tinc prou al blog
benvinguts tots, a un nou blog, que segu que ni és el més maco, ni el més seriós, ni el més profunt, però que és on jo he decidit posar els meus pensaments en manifest.
Aquí només hi ha una unica llei, respecte per sobre de tot, ja que en la vida normal i corrent no en tenim, almenys que al MEU blog ni hagi… encara que hauria de canviar el nom per, Utopia o alguna cosa així…
Bé aquest blog, estara ple de sentiments, musicals, nois mooolts nois, i algunes noies, estarà ple de dansa i cançons, d’alguna crítica a la societat, i potser alguna cagada monumental en vers aquest mòn
Dit això… au revoir!
i com bé deia Donna a Mamma Mia:
A bailar, a vivir, en una fiesta sin fiin ♥
