Velluts perfumats en essència de rosa amb pomposos setins que volen tot saludant-se amb cordialitat. Sabates que ballen sobre marbre i alfombres. Nits de gala coronades de perles blanques i elegants tocats. Ulls misterioso que s’amaguen darrera els ventalls tot reseguint la sala. Mirades, mentides, passions escandaloses…
I ella en mig de tot, buscant entre aquella multitud alguna mirada que la comprengués, alguna mà a qui agafar-se. Els setins ja pesaven i els peus li començaven a fer mal i notava com ha poc a poc el seu interior s’anava descomposant, trencant-se en petits torços que es perdien entre els velluts.
va fer un sospir… li costava respirar… la sala ja feia estona que li donava voltes. No s’esperà ni un segon més a sortir fora, tot respirant l’aire humit de barcelona i la pudor de peix que pujava del mercat de la boqueria…
plovia…
avui no havia estat un bon dia…
i com bé deia pattie lupon a Anything goes: times has changed
