Sense títol…

Mares lorquianos encerrados en un desván

donde naranjas navegan a la deriva

lágrimas secas caen una a una,

sentenciando lo  que nunca tendrá lugar

momentos de ausencias i amores prohibidos

que se esconden en callejones para besarse en un espejo

roto en mil pedazos.

 

Mares lorquianos que anhelando besar naranjas

caen una y otra vez ciegos de amor.

efímeras notas recuerdan una vieja canción

que, en sueños, dos chicos bailan

prohibidamente agarrados

en sus delicadas cinturas.

 

Mares lorquianos que gritan y luchan y lloran

y al final mueren, y es que quizás se puede romper un corazón

que ha dejado de latir…

 

 

 Esborrany que s’ha de perfeccionar moltíssim, però valia la pena publicar-lo (crec)

 

i com bé deia Mary Poppins: Supercalifragilisticoespialidoso, es una palabra con poder maravilloso…

Read Full Post »

Oh My God…

Arriba el dia en que et preguntes, que has de fer a la vida, aquest camí durament deliciós, et preguntes el perque de la imensitat de coses que t’ofeguen, i mires enrrera i recordes i enyores i oblides. I per alguna raó extranya  penses en el dolor, aquell dolor que no es pot descriure, aquell no veure-hi més enlla de tu i al merda que t’envolta. Però llabors mires el present i recordes, enyores i no oblides, per que tu has sabut mirar endevant, i no se sap com però coi te n’has sortit… però te n’has sortit

i et deamanu perdó, per haver-me enamorat, per fer parillar tot el que hem viscut i ens queda per viure, per ser tan sumament imbecil i deixa correr els meus sentiments, et demanu perdó epr fer-te mal amb els meus mals dies i per el que has aguantat i el que et tocarà, desgraciadament aguantar… per que aqui l’únic culpable soc jo

i recordant una relativament nova cançó de la Norah Jones:But it’s not too late,
Not too late for love.

I com va dir Sandy a grease : I hopeless devoted to you ♥

Read Full Post »