Pluja

i de cop començà a ploure i recordà com li agradava sentir les gotes fredes, sentir la ràbia de la naturalesa sobre seu… Per això sempre que podia es deixava el paraigües a casa, al costat d’aquell abric vermell que li agradava tant.

suspirà… i poc a poc mirà la grisa barcelona que deliciosament s’adormia sota la pluja.