Ella

Va pujar ràpid pel camí, quasi corrents. Quan ja era a dalt va poder veure Barcelona, va veure el mar. Feia tan de temps que no el veia! Estava eufòrica, volia cridar, ballar, cantar, moure’s… es sentia com una deessa observant la humanitat des de dalt, es sentia poderosa, segura i gran… molt gran… Poc a poc va anar mirant els racons de Barcelona, terrats amb flors, antenes i potser alguna persona, torres i més cap al final edificis ben alts. El vent corria, lleuger i el sol li escalfava la pell de la cara. Tenia els ulls tancats. de sobte tot li va semblar petit, sense importància. Va sentir com si tot girés per ella…

Es va mirar els talls del canell i va somriure… va somriure com no ho havia fet mai abans.

Read Full Post »

Un mal dia?

Intento trobar el perquè, penso i potser penso massa. i dono voltes ho aparco i ho trec quan més mal fa, i em castigo i em fa mal…  ploro i m’ho empasso entre llàgrimes.  Tot neda dins meu, no oblido, m’obsessiono i em castigo i em fa mal… em moc entre silencis i un “estic bé” poc convincent, em jutjo i anticipo la reacció dels demés, m’avergonyeixo i no m’agrado i em castigo i em fa mal…

 

 

Sóc irracional, totalment irracional…

Read Full Post »

Blat amarg

Et buscaré el nom entre el blat amarg.

(llibertat insignificant)

Eros resta mort, les nimfes culpables

fugen i Venus plora flors vermelles…

CORRE!  Avanç que mori el plaer.

 

 

Ens podrem salvar del vent?

Read Full Post »

Si pogués

Si pogués entrar dins teu

tan sols un petit segon

i rebuscar entre miralls i tulipes daurades.

Si pogués per un instant

fer-te el més feliç del món

poder veure’t un somriure als llavis

o una llàgrima de tan i tan riure

 

si pogués…

Read Full Post »