Intento trobar el perquè, penso i potser penso massa. i dono voltes ho aparco i ho trec quan més mal fa, i em castigo i em fa mal… ploro i m’ho empasso entre llàgrimes. Tot neda dins meu, no oblido, m’obsessiono i em castigo i em fa mal… em moc entre silencis i un “estic bé” poc convincent, em jutjo i anticipo la reacció dels demés, m’avergonyeixo i no m’agrado i em castigo i em fa mal…
Sóc irracional, totalment irracional…
Retalls d'ànima 