Lucy és ulls de mel i llavis ardents,
és melodia i cançó, flor de gessamí i olor de tarongina.
Lucy lluita i crida contra núvols de tempesta
i mira ben enllà, on l’atzur i el cel
fan paraules d’amor impotent.
Lucy escriu la vida i canta a la mort,
es desespera i no troba el repós.
(la raó se li escapa de les mans)
Lucy plora, plora molt, plora amb ràbia!
Però Lucy ja és morta…
Retalls d'ànima 