Nosaltres

 

 

Em desperto i segueixes dormint al meu costat, és curiós com hem arribat fins aquí. Respires pausadament. La teva delicadesa té el color del marfil i et miro incansablement. Penso en mi, en tu, en nosaltres i fins i tot en ells. El balcó deixa entrar un sol de mel. Passo la mà pels teus cabells de blat i m’apropo una mica més a tu per sentir de prop com respires o amb una mica de sort ser el primer en veure com despertes. Suaument. Puc respirar l’esperança amagada en el ciment i notar els records dins els llençols.

I recordo… la nostra primera mirada, el petó tan delicat o aquell somriure. Els dies vora el mar o aquella sorpresa que et va fer plorar, com t’agrada quan et dic petit o com m’agrada quan em mirés amb ulls plens de veritat. Aquell estiu fantàstic, les discussions sense cap ni peus… Comences a obrir els ulls, em somrius i jo ja no ser en quin moment et vas convertir en poesia.