El sol ja despunta darrera les cortines i el dia comença a despertar-se molt delicadament, com si tot l’univers li fes mandra posar-se dempeus. Poc a poc les coses van agafant ritme, els primers cotxes ja passen i les primeres ràdios, ja comencen a sonar. La veïna del quart ja ha engegat la dutxa i canta “nine to five” al so d’un antic CD de la Dolly Parton. Tota la ciutat arrenca motors al so dels programes del matí i al forn ja fa hores que fa olor de pa calent i croissants acabats de fer. Els primers avis, aventurers, surten a fer el passeig, a buscar pa i diari, o a veure passar l’estona en un banc de la plaça. Els nens de l’àtic ja criden i tot són preses per portar els fills a l’escola a temps i no trobar-se el tràfic d’hora punta al nus de la trinitat. Al Segon sembla que tot segueix en pau i es que el fill treballa de nit i la mare marxa massa aviat per dir-li bon dia. en canvi, al pis del costat de casa tot són preses i renecs per haver-se adormit. I jo, m’aixeco pensant que avui pot ser un gran dia!
Retalls d'ànima 