Temps

 

“Temps era temps” comencen els contes i és precisament allò que no tenim. El temps ens pot dir la veritat de les coses. Podem esperar tota la vida una cosa tan insignificant i no esperar-ne cap de grandiosa. El temps ens fa llegir les entre línies de la vida i podem esperar i esperar que passi, que arribi, que no succeeixi, que vingui… podem esperar que el temps ens doni vida i la vida més temps per viure. Podem esperar a actuar i veure com es desperta la primavera i s’adorm l’hivern sota l’asfalt dels carrers. El temps ens fa esperar i corre per agafar-lo. El temps ens enbelleix amb experiència i ens madura poc a poc, ens va modelant i transformant per al final adonar-te que sempre necessites i necessitaràs més temps. El temps ens fa seguir el fil de les persones i tocar el cel amb un sospir. Podem caminar i que el temps passi fins que surtin les estrelles o fins i tot aturar-lo durant un petó. Com era allò de… a si! “Si hagués tingut més temps…”